31 de des. 2008

2008, la base d'un nou món...

2008 ja és història, un any que, començat en dimarts i acabat en dimecres, no es recordarà precisament per haver estat l'any de la rata, segons els xinesos, o l'any de la Terra i el diàleg intercultural, segons la UE, ni tan sols per ser l'any Rodoreda pensat desde casa nostra. 2008, definit per alguns com a "esborrany d'un nou món", serà recordat mal ens pesi, per la crisi, una paraula que, abans o més tard, hem pronunciat a tot el món. Un any que passarà a la història com l'any en que l'economia que coneixiem es va enfonsar, un any en que el sistema financer mundial va dir prou. Però malgrat això i abans de començar un nou any (on, per cert, entrem en recessió), m'agradaria recordar les coses que han acabat de dibuixar els últims 365+1 dies:

Internacionalment tenim un protagonista clar, Barack Obama, el primer negre que en 20 dies es convertirà en el nou president dels Estats Units i que arribarà a la Casa Blanca havent guanyat a tot el que s'interposava en el seu camí. Una persona que ens ha fet millorar la percepció que teniem de la política i ens ha tornat la il·lusió, un líder que, espero, marqui una època. Tampoc podrem oblidar un any en que vam viure els JJOO de Pekín, jocs dels que van sorgir dues màquines, Phelps i Bolt. Però seriem injustos si no recordessim altres coses com l'alliberament d'Ingrid Betancourt, la tornada al poder italià de Berlusconi, la declaració d'independència de Kosovo o la "retirada" de Fidel Castro.

Si parlem d'Espanya, podriem dir que ha estat un any de contrastos, per una banda Zapatero va tornar a guanyar les eleccions, hem tingut el millor any esportiu de la història amb els Gasol, Nadal, Alonso i companyia i hem vist a Javier Bardem guanyar el primer Oscar per un actor espanyol, però per l'altra banda, tambè ha estat un any en que hem patit la tragèdia de Barajas, la violència d'ETA, el cas Mari Luz i, de nou, la maleïda crisi.

Malgrat tot, jo faig el meu resum personal i subjectiu del que tenim i el que ens espera, un 2009 on espero tinguem un finançament coherent amb l'Estatut, un 2009 sense violència terrorista ni masclista, un 2009 on la justícia faci de justícia, un 2009 on comencem a remuntar la crisi, un 2009 on seguir lluitant per la memòria històrica i, posats a demanar en aquesta carta als reis ideal, demano un tracte just per Catalunya, una Cerdanyola que representi els seus ciutadans i, per què no, un Barça que guanyi Lliga i Champions.

Aquest ha estat només un petit bossí del que em passava pel cap però, que ha estat per vosaltres el 2008 i, sobretot, que n'espereu del 2009?

Bona entrada d'any a tots!

25 de des. 2008

Bon nadal a tots!

No us sembla meravellosa aquesta fotografia? Sí... de Cerdanyola...

11 de des. 2008

Que boig el món!

Aquí us deixo amb una de les cançons que més m'ha arribat últimament, sentiu-la i disfruteu-la!

9 de des. 2008

Tampoc ens passem no?

Com haureu pogut veure o sentir aquests dies, s'ha tornat a muntar grossa per les declaracions d'un nacionalista. Deixant clar que ni comulgo ni comulgaré amb la completa ideologia del sr. Joan Tardà, diputat d'ERC al Congrés espanyol, em sembla una barbaritat el que han arribat a dir i demanar els de sempre. El senyor Tardà, aprofitant el 30è aniversari de la Constitució Espanyola, va exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, va contextualitzar les seves paraules i va demanar discúlpes. Està clar que el sr. Tardà mostra els seus límits intel·lectuals amb aquestes paraules, però el que és del tot inadmissible és la irresponasibilitat d'un grup polític que es diu democràtic, que s'ha passat 4 anys insultant un president, un govern estatal i tot el que no sigui nacionalista espanyol, i ara s'escandalitzi per aquestes paraules (recordem allò de "está traicionando a los muertos" de Rajoy a Zapatero), demani la dimissió del subjecte i tot el que l'envolta i fins i tot la dissolució del govern català.
Però de veritat es creuen convincents? De veritat es pensen que som tots idiotes? De veritat es pensen que tenen el poder de fer judicis de valor a tort i a dret totalment parcials i subjectius?

8 de des. 2008

Visita fugaç al Mercat Medieval de Vic

Famílies senceres i tradicions eternes s'han trobat aquest llarg cap de setmana a Vic, una de les ciutats més maques de la Catalunya interior. Una ciutat oberta plena de gom a gom s'ha vestit com cada any per rebre a milers de persones amb paradetes de treballs tradicionals, artesans, menjars i productes típics i molt, molt ambient. Aquí us deixo amb un petit bossí dels moments viscuts.