29 d’ag. 2008

Cerdanyola no funciona...

A continuació passo a relatar-vos tots els aconteixements que he viscut, avui divendres 29 d'agost, i que posen de manifest la descarada incompetència de la gran majoria de serveis públics d'aquesta ciutat. Abans però, us poso en context:

El passat diumenge 24 d'agost vaig tornar de vacances i en l'operació d'introduir el cotxe en el pàrquing de casa meva (just darrera de la parada d'autobús que veieu) em vaig adonar com en algun dels dies anteriors durant la meva absència, algun o alguns energúmens es van dedicar a destrossar literalment el vidre central de la parada d'autobús de la línia regular de Sarbus Barcelona-UAB, a l'avinguda Argentina amb el carrer Londres. Fins aquí podria ser una història normal, perquè per desgràcia vivim en un món on hi ha molt desgraciat que li agrada trencar el que no és seu.

Però és a partir d'aquí quan comença la història, durant els dies posteriors fins avui, la parada s'ha mantingut en el mateix estat lamentable i a l'hora altament perillós que provoca la meva ira, amb l'única diferència que en el dia d'avui, la cinta que es va dignar a posar la Policia Local en un gran acte de servei públic, ja està al terra, evidentment. Doncs bé, vist que passats més de 5 dies la parada segueix mostrant l'aspecte que veieu, em disposo a actuar: en primer lloc truco a la Policia Local (prefectura Banús) i allà em demostren clarament la primera gran incompetència, saben perfectament del problema però allà ells "no hi podem fer res, ha d'anar a l'Ajuntament". Davant el meu perplexe pregunto si estan al cas de que la cinta "protectora" posada per ells mateixos està al terra i ja no és ni protectora ni cinta, és quan la meva perplexitat es converteix en majúscula al sentir de boca del policia local "nosaltres no podem estar pendents de tantes coses". Callo per no riure i marxo pensant que en ple mes d'agost deuen estar tant desbordats de feina que no s'han pogut preocupar d'uns quants vidres del barri marginal de Serraparera, però al sortir veig això:

Fins a 7 efectius de la Policia Local de la nostra ciutat ocupant la gran part de places destinades per ells a la seva seu i per més inri, un cotxe mal aparcat davant els seus nassos, ..., quanta feina deurien tenir oi?

El meu passeig continua fins l'Ajuntament de Cerdanyola (on m'envia la Policia) i l'home de seguretat de recepció, mostrant la 2a gran incompetència del dia, no em deixa acabar d'exposar els fets i em torna a enviar a la Policia. Quan s'adona del seu error és quan m'envia al Servei d'Atenció al Ciutadà, en el mateix Ajuntament. Allà, després de dir-me que haig d'omplenar una denúncia a mà i fart de donar voltes com un titella (típic per altra banda), demano per el responsable de Serveis Públics i m'envien a l'edifici Crisol sense assegurar-me que el responsable hi sigui, ja que encara no saben si ha tornat de vacances, surrealista oi?

Segueixo el meu tour fins la segona planta del Crisol a la seu de Serveis Públics en recerca del responsable en qüestió, un tal sr. Reyes i, a l'entrar, sorprenent a la totalitat de les funcionàries parlant de les seves respectives vacances (i això ja ni em sorpren), pregunto pel sr. Reyes i, com no, està de vacances. Doncs bé, després d'estar explicant amb pèls i senyals on està l'avinguda Argentina (deu ser que n'hi ha moltes a Cerdanyola), en primer lloc em diu que el que jo li estic mostrant en imatges (preses minuts abans) és mentida (si aneu als plens us en adonareu com aquestes reaccions de negar l'evidència són típiques d'aquest penós govern) i en segon lloc i després de que la persona que m'atén parli amb els responsables respectius, em dona la raó però no és capaç d'assegurar-me que hi facin alguna cosa.
Consternat, marxo cap a casa sabent que he perdut mig matí barallant-me amb incompetents, però la cosa no acaba aquí, perquè tornant i passant de nou per la prefectura de la Policia, faig la foto amb que il·lustro i que demostra l'immobilisme dels que ens han de garantir la seguretat, en aquest precís instant, se'm apropa un membre del cos i em pregunta que faig, jo a la vegada li pregunto si està prohibit fer fotos al carrer i li ensenyo el meu DNI per a que no em tracti de terrorista. Després d'algunes paraules creuades, aprofito per explicar-li els fets i PREMI: va ser ell qui va posar la cinta, el divendres passat i m'explica, amb una tranquil·litat aberrant, que per un problema d'una PDA, no s'ha pogut transmetre l'ordre de neteja dels vidres, 4a gran incompetència del dia, increïble.
Més increïble és encara, que mitja hora més tard, la parada de l'autobus ja estigués arreglada, havent tret el vidre central destrossat i les infinites peces esmicolades de la vorera. I jo em pregunto, si jo haig de perdre mig matí per a que el serveis públics d'aquesta ciutat actuin, no m'haurien de pagar a mi un sou i fer fóra a tota aquesta colla d'incompetents que m'han demostrat que, a part de passar-se la pilota uns als altres, no serveixen de res?
M'agradaria que aquest missatge arribés el més lluny possible i que servís d'alguna cosa, va en la línia d'un anterior en el que em referia al deteriorament que pateix el meu barri, Serraparera, per aquí no passa mai ningú, i a l'estiu menys, ni policia, ni servei de neteja, ni res (prefereixo no esmentar la incompetència dels treballadors de la neteja perquè m'estendria massa).
Quan el sr. Escoda o algun altre responsable de Serveis Públics llegeixi el meu blog m'agradaria que m'expliqués perquè se succeeïxen aquesta cadena d'incompetències i si les hem de patir per sempre, i una altra més, perquè fins i tot un policia és capaç d'afirmar-me que si aquesta parada estigués a l'Ajuntament, a l'avinguda Catalunya o al davant de can Morral, s'hagués arreglat el matiex dia?
Espero respostes, tot i que no espero que ningú em convenci enganyant-me per enèsima vegada...
"Visca la incompetència"

25 d’ag. 2008

Barreja de sensacions...

Doncs sí, s'han acabat les vacances, i tot i que encara queden uns dies per tornar a la vida real, la sensació que experimento ja és de certa melanconia, i és que no podia ser d'una altra manera després de passar 10 dies extraordinaris a Tossa de Mar, un poblet acollidor de la Costa Brava que m'ha enamorat i al qui he promès tornar-hi aviat. Però en realitat l'estada a Tossa s'ha convertit en secundària gairebé en la totalitat dels seus dies; les estones de sol i platja, piscina i altres comoditats hoteleres, passejades pel casc antic i les inoblidables imatges de la posta de Sol, s'han vist distorsionades notablement degut a dues sensacions ben diferents...

La primera d'elles és la del tràgic accident que va encongir el cor de mig món el passat dimecres, quan un avió d'Spanair, que no havia d'haver sortit mai, es va estabellar els afores de Barajas deixant 154 morts i més de 100 familíes destrossades de per vida. Tinc clar que trigarem molt de temps en saber que va passar (si és que ho arribem a saber algun dia), però el que em produeix més neguit és que per primera vegada en la meva vida m'he adonat que, malgrat l'avió és i serà el transport més segur, aquesta seguretat no és del 99%. Hem sentit en els últims dies a pilots expressant tranquil·lament que estan acostumats a viatjar amb diverses avaries menors deixant clar que més d'un s'ha despistat en els protocols de seguretat tan exigents que pensavem que es cumplien. L'últim que faré serà culpar ningú, però espero que el que ha passat serveixi per a que tots aquells que intenten restar pressupost en seguretat per oferir vols més barats, s'ho pensin 2 vegades, perquè com sabem tots, el més important és la seguretat de les persones. Aprofito el meu senzill blog d'opinió per donar el condol a totes les famílies afectades, que de ben segur necessitaran molta ajuda per poder tirar endavant...

Una sensació totalment oposada, i que ha servit per contrarestar d'alguna forma l'anterior, ha estat la dels Jocs Olímpics de Beijing 2008, uns jocs extraordinaris de principi a fi que han deixat diversos noms propis. Està clar que no em puc deixar de destacar a Bolt i a Phelps, els homes més ràpids del món i de la història, "en terra i mar" respectivament, però m'agradaria fer una reflexió sobre els nostres. Espanya no ha fet un gran salt, però s'ha consolidat i sabent que no s'ha aconseguit res en atletisme o natació (ja s'ho poden fer mirar els de dalt), podem estar satisfets.

El sorprenent or de Samuel Sánchez en ciclisme en ruta, l'or i la plata del gran estratega Joan Llaneras en ciclisme en pista i el bronze, tambè en ciclisme en pista, de Leire Olaberria, donen honor al tant últimament criticat ciclisme espanyol.

La vela i el piragüisme tambè han estat protagonistes amb 2 ors i 3 plates aconseguides pels Echábarri i Paz en Tornado, pels Martinez i Fernández en el tongo del 49ers, pels sorprenents Craviotto i Pérez en K2 500 i pel gran David Cal en C1 1000 i C1 500.

La natació sincronitzada espanyola ha demostrat que és la millor del món després de les deeses russes, amb 2 plates gràcies a 2 exercicis (duet i equip) meravellosos. I que dir d'en Gervasi Deferr, que aquest cop ens ha portat una plata en gimnàstica en terra i del bronze d'Abajo en esgrima.

No em puc deixar el tennis, on seguim demostrant que estem entre els grans, amb la plata de la parella Ruano-Medina i amb l'or de l'incombustible i ja gran número 1 oficial Rafa Nadal.

I he deixat pel final els equips, que han demostrat que Espanya està entre les millors seleccions del món en tots els esports. Després de guanyar l'Eurocopa de futbol, hem viscut una meritòria 5a plaça amb el jove equip de waterpolo, un bronze merescudíssim en handball amb la retirada del gran Barrufet, una plata sorprenent amb la saga terrassenca del hockey i una plata d'or blanc de la generació d'or del bàsquet, que va ser capaç de fer tremolar uns EEUU recolzats per les clamoroses ajudes arbitrals.

18 medalles, està bé, però en volem més, molt més, per cert, per qui encara no ho sapigui, avui comencen les Olimpiades de Londres 2012...

Bona tornada a la feina a tots...

7 d’ag. 2008

Tancat per vacances...

Tanquem la paradeta, només uns dies, i tot i que aquest mig any ha sigut bastant diferent i original (no es viuen 6 mesos a Roma cada any) i reconeguent que no he treballat tant... aprofito per posar en standby el blog alhora que us desitjo unes molt bones i merescudes vacances a tots els blogaires. Jo em mouré entre la EXPO de Saragossa primer, que no me la podia perdre, i Tossa de Mar i la meva Costa Brava segon, que després de tants mesos fora de casa ja l'enyorava. Us emplaço a veuren's tots junts de nou cap a finals d'agost.

Intenteu descansar, carregar piles i... disfrutar de la vida!

2 d’ag. 2008

Per fi, el nº 1 oficial!

Rafa Nadal ha guanyat aquesta matinada a Lapentti, per 7-6 i 6-1, en els quarts de final, en un partit molt dur i passa a les semifinals del Masters Series de Cincinnati, on es trobarà amb Novak Djokovic. Amb aquest nou pas endavant, el manacorí s'ha convertit, d'una vegada per totes, en el nº1 mundial, tot i que encara de forma virtual, fins que no s'actualitzi la classificació de l'ATP. El Rafa ha arribat al cim, ho ha aconseguit gairebé tot, és el millor tenista del món i... té molts anys per endavant (encara té 22 anys) per aconseguir ser el millor de tots els temps, això dependrà d'ell, només d'ell, però tinc molta confiança, tinc clar que aconseguirà mantenir-se en l'èlit mundial durant molts anys, perquè el Rafa és la combinació perfecte de cap i esforç.
Felicitats Rafa!