26 de nov. 2009

La dignitat de Catalunya

M'afegeixo rotundament a l'editorial de 12 diaris catalans, on ja s'han afegit 3 emissores de ràdio, TV3, els principals partits polítics i govern, els col·legis de metges i d'enginyers, i on s'afegirà la gran majoria de la societat catalana. Editorial conjunta en relació a la posició de Catalunya front la imminent resposta del Tribunal Constitucional sobre la "constitucionalitat" de l'Estatut votat per tots els catalans.

Podeu veure l'esmentada editorial aquí:

www.elperiodico.com

Per la unitat de la societat catalana!

1 de nov. 2009

L'enèsima cançó d'amor...


Les relacions d'amor no sempre desprenen efectes positius, sentiments trobats, confidències i confiances, respecte i sinceritat, capacitat d'adaptació i aprenentatge, ... les cançons d'amor, sovint també representen desconfiances, traicions, mentides, tristeses... en definitiva, és amor, és passió, fins l'última de les conseqüències.

Tot això i molt més vam viure/gaudir/patir... i tots els verbs semblants (o no) que us imagineu, en el passat Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola, el d'octubre. Tot el que abans havia estat una bassa d'oli, ara era aquell mateix oli, però refregit i tornat a fregir, gastat, i poc reutilitzable, almenys per menjar. Tot el que havia estat la relació d'amor més fructífera i duradera, s'havia convertit en una relació d'odi descarat difícil de reconduïr, i és que de l'amor a l'odi va simplement una cadira, perdó, un pas.

De moment els 3 mosqueters segueixen liderant el govern més desgovernat i dèbil de Catalunya. Mentre un va el seu ritme i viu en el seu món ideal seguint negant l'innegable; l'altre ofereix la seva enèsima varietat facial de cinisme; i el del mig, bàsicament segueix sense dimitir... els altres 6... bé, els altres 6 segueixen tristement la deriva dels 3 mosqueters.

I us preguntareu, on és d'Artagnan? "Ni está ni se le espera" com deia algú... Però no en teniem 2? Sí, en teniem dos i de diferent sexe, però tots dos tenen les hores comptades. Una clamava el cel i demanava el mateix que li havien fet a ella, l’altre encara somiava en els 3000 euros mensuals. De la resta es poden destacar varies coses: una veu socialista que millora, un líder popular que que ja no és repugnant i un ex regidor de govern desaprofitat.

Els que no teniem cadira ens podiem dividir entre els interessats i els oportunistes, aquells que seguim els plens normalment i aquells que només venen a buscar carronya.

En fi… ara seriosament, senyors/es d’ICV-EUiA, els veterans i els més joves, deixin ja de fer demagogia barata dia rere dia, paraula rere paraula, són vostès els màxims responsables, són vostès els que no miren per la Ciutat, la mateixa de la que s’omplen la boca, que s’enfonsa cada dia una mica més. Posin remei, abans no sigui massa tard i, aquest remei, ja es poden imaginar quin és, oi?