30 de març 2010

De rebaixes pel mercat dels sentiments

“Benvolgut conciutadà i conciutadana: em dirigeixo a vosaltres de forma personal…”, així és com s’inicia la carta de la vergonya, l’escrit que militants i simpatitzants d’ICV-EUiA a Cerdanyola, s’han encarregat de repartir per bústies d’amics i estranys d’arreu de la ciutat. I com no podia ser d’una altra manera, quan parlem de Jesús i els seus apòstols, el text només reflexa mentides, demagògia, odi, revenja, ..., i el més trist i preocupant, intenta comprar sentiments, sentiments del poble per un pobre desvalgut que intenta trobar el seu lloc de cara a les properes eleccions municipals del 2011.

Abans d’entrar en matèria, no em puc estar de dir que l’intent de xantatge emocional que fa el Sr. Morral en aquesta carta és tan lamentable (no recordo cap càrrec públic cerdanyolenc plorant a la ciutadania d’aquesta manera) que el trobo un insult a la intel·ligència més bàsica, deixant per la reflexió de cadascú, el per què de la publicació també en castellà en aquesta ocasió, ja que tots sabem que només recorre a aquesta llengua per interessos purament electorals, només cal fer un cop d’ull a l’hemeroteca.

Les decisions que es prenen com alcalde són correctes o incorrectes, mai es poden adjectivar com honestes, aquesta qualitat no hauria de suposar un valor afegit, ja que se li suposa. La decisió de cessar CiU del govern, perquè malgrat els personalismes, el cessament del cap de llista del grup comporta el cessament d’aquest grup municipal, ha demostrat ser una decisió incorrecta, perquè la decisió correcta hagués estat dimitir com a alcalde i trobar noves majories, un cop demostrada la seva incapacitat per controlar el seu propi govern. La moció de censura per tant, és senzillament la conseqüència lògica per redreçar el rumb d’una ciutat perduda, i no més.

Cerdanyola, malgrat el que ens vulgui fer creure el Messies, ja existia abans del 2003 i seguirà existint a partir d’ara. L’intent de confusió general a partir de la frase “Cerdanyola ha canviat, per primera vegada compta amb les infrastructures que li permetran decidir sobre el seu futur”, que podria servir també per un poblat de la República del Congo, només pot ser fruït de la demagògia barata que transpira i caracteritza aquest senyor. Per no parlar del gran èxit “en la política, com en la vida, no tot s’hi val”, sent capaç de repetir-ho fins a l’eternitat una persona que precisament es declina pel contrari, havent estat capaç de pactar amb la dreta espanyola més reaccionaria per mantenir la poltrona, acte pervers i amoral que sí va suposar un insult i una gran mentida a la ciutadania, que va votar una altra cosa.

Finalment, qui es creu l’escollit per obra de Déu, expressa la seva disposició a presentar-se a les eleccions, cosa que teòricament haurà de decidir ICV malgrat ell s’hi desmarqui tan clarament, i demana la opinió ciutadana en un clar intent de sondeig públic de la seva persona. La meva opinió i la d’una gran majoria és, que deixi de plorar, de mentir, i d’insultar la nostra intel·ligència, i que es limiti i no s’oblidi de complir amb les seves obligacions com a regidor, fet que sembla haver deixat de banda en els darrers plens.

Carlos Cordón Núñez, un altre ciutadà de Cerdanyola

21 de març 2010

Arquitectura milagrosa, de Llàtzer Moix

La apertura del Museo Guggenheim, diseñado por Frank Gehry, obró milagros en Bilbao. Gracias a este prodigio de la arquitectura icónica, la ciudad voló sin escalas de la grisura posindustrial a los brillos de la economía terciaria; de una gravísima crisis estructural a un mañana esperanzado.
Alcaldes y presidentes autonómicos de toda España vieron en el ejemplo bilbaíno la llave de su futuro. Atribuyeron a la arquitectura más espectacular y a los arquitectos estrella el potencial transformador que antaño aseguraba una sociedad organizada y emprendedora. Un edificio espectacular con firma de postín –Calatrava, Hadid, Herzog & De Meuron, Foster, Eisenman...– les pareció garantía de visibilidad global, imán de turistas y estímulo para la economía local.
Sin pensarlo dos veces, se echaron en brazos de la arquitectura supuestamente milagrosa. Valencia, Zaragoza o Madrid, ciudades de tradición arquitectónica más sólida como también Barcelona o Santiago, experimentaron este frenesí. Una tras otra contrataron a los más rutilantes y expresivos astros del firmamento arquitectónico internacional, a menudo descuidando la proporción entre la necesidad y el precio de las monumentales obras que les encargaron. Este fenómeno, apreciable en diversos países occidentales, tuvo en España efectos sobresalientes debido al arrojo y la inexperiencia de algunos clientes públicos.

17 de març 2010

Èxit de la I Escola de Formació "Domingo Sánchez"


Els passats dies 12 i 13 de març de 2010, la Joventut Socialista de Catalunya a Cerdanyola del Vallès hem celebrat, a l’Espai Granados de l’Esportiu Altis, la nostra I Escola de Formació “Domingo Sánchez”, per ella hi han passat més de 100 persones, repartides en les 3 xerrades que s’hi han proposat.

L’Escola començà amb la seva inauguració, el divendres 12 al vespre, amb la participació de Carme Carmona, alcaldessa de Cerdanyola, Gisela Vargas, secretària de formació de la JSC, Albert Illera, secretari de formació de la JSC Vallès Occidental i Santi Moro, secretari de Formació de la JSC a Cerdanyola.


Tot seguit es donà un dels moments més emotius de la jornada, quan David Muñoz, secretari d’Organització de la JSC local, fa entrega d’una placa commemorativa a Manuela Gamero, vídua de Domingo Sánchez, militant històric del PSC local que va apostar sempre pels joves, que ens va deixar el passat mes de desembre i qui dóna nom a la nostra Escola de Formació.



A continuació s’inicià la primera xerrada amb una ponent de luxe, Teresa Cunillera, vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats i amb el company Marc Mellado com a moderador. Cunillera fa un anàlisi de l’actualitat a Catalunya i Espanya a la vegada que ens explica tot tipus d’anècdotes de la seva feina a Madrid. La vicepresidenta destaca que el PSC a Catalunya i el PSOE a Madrid són l’única via possible per sortir de la crisi respectant les polítiques socials i la igualtat de drets. Més de 80 persones omplen de gom a gom l’Espai Granados en un vespre ple de reflexions interessants.


El dissabte 13 al matí continuem l’Escola amb la 2ª xerrada, 30 anys construint la ciutat, amb la participació de l’alcaldessa Carme Carmona i els exalcaldes socialistes Cristina Real i Celestino Sánchez. Una xerrada molt emotiva i interessant que recorre la història democràtica de Cerdanyola, mitjançant les actuacions i experiències dels seus protagonistes principals.


El mateix dissabte 13 a la tarda, l’última xerrada de l’Escola, Crisi económica… l’inici de la fi?, a càrrec de David Fuentes, cap del Gabinet del Conseller d’Economia de la Generalitat. En ella s’expliquen les causes que ens han portat a aquesta greu crisi i les possibles vies de solució per la creació de llocs de treball.

Finalment es realitza la cloenda de l’Escola a càrrec de Montse Montiel, membre de l’executiva del PSC local, Noelia Sánchez, viceprimera secretària de la JSC Vallès Occidental i Javi Montes, primer secretari de la JSC a Cerdanyola. El nostre primer secretari es mostra molt satisfet i orgullós del gran èxit de la nostra primera Escola de Formació “Domingo Sánchez” i es compromet a seguir treballant en aquest sentit, a la vegada que defensa les polítiques socialistes tant a Catalunya com a l’Estat, per sortir de la crisi i seguir treballant amb polítiques progressistes.


Des de la Joventut Socialista de Cerdanyola ens sentim plenament orgullosos de la feina feta i l'èxit assolit i volem agraïr tothom qui ha participat de la nostra primer Escola.

Podeu llegir la informació també en la premsa digital local: